La composició del compost
El compost es produeix a partir de matèria orgànica i el seu principal ús és el de fertilitzar sòls de cultius. A la vegada, és un adob més complert i complex que existeix al mercat. Els adobs convencionals o inorgànics tenen una composició molt senzilla, per la qual cosa són molt homogenis. Per contra, la composició del compost és molt diferent, ja que el seu origen és natural. Però el seu major avantatge respecte a la resta d’adobs, és que compta amb nutrients que formen xarxes complexes juntament amb més molècules orgàniques, afavorint així l’alliberació i absorció de nutrients.
Components nutricionals del compost:
El compost és un material molt heterogeni que conté tots els elements necessaris per a completar un cicle vegetatiu òptim. Sabem que la nutrició dels cultius depèn directament de la fertilitat del sòl i de l’estat del material vegetal, per tant, cada element compleix una funció en el desenvolupament de qualsevol espècie i, en el cas d’existir mancances, es veu afectada la producció.
A continuació mostrarem de forma general les principals funcions d’aquests elements:
Macronutrients:
- Nitrogen: forma part estructural dels aminoàcids, els quals formen proteïnes, i també de la clorofil·la. Per tant, té un rol fonamental per al desenvolupament vegetatiu de les plantes.
- Fòsfor: és un element estructural del ADN, dels fosfolípids i de la molècula de ATP, i compleix una important funció energètica. La seva carència pot afectar el desenvolupament de brots en els fruiters, el macollatge en cereals i el desenvolupament radicular.
- Potassi: té tres funcions principals, intervé en l’activació enzimàtica, el moviment de sucres i és regulador osmòtic. La seva carència produeix una reducció en el creixement i el rendiment dels cultius.
- Calci: és part de l’estructura de la paret cel·lular. La seva deficiència genera desordres fisiològics importants en teixits de creixement ràpid com els fruits. Un exemple d’això és el “bitter pit” a les pomes.
- Magnesi: forma part de la molècula de la clorofil·la. Per la qual cosa és fonamental per a la fotosíntesis. La diferencia d’aquest element produeix que les fulles s’ engrogueixin.
- Sofre: té funcions estructurals en alguns aminoàcids. La mancança d’aquest element produeix clorosis a les fulles.
Micronutrients:
Elements com el bor, el clor, el coure, el níquel, el magnesi, el molibdè, el zinc i el ferro són considerats micronutrients essencials per al desenvolupament dels vegetals. Les plantes els necessiten en menor quantitat i els seus excessos poden produir fitotoxicitat. Compleixen una gran varietat de funcions estructurals, enzimàtiques, fotosintètiques, hormonals, entre d’altres.
